El Primer Día

Ens vam reunir amb la professora Gemma a dos quarts de cinc a l'entrada de l'institut,el dia 19 de setembre, totes estàvem molt nervioses i neguitoses.
Vam anar fins a la Residència Montblanc, allí ens van ensenyar una mica les instal·lacions, tot i que el neguit era persistent i cada vegada pitjor.
Entrarem, des del pati, cap a l'interior de la Sala d'estar, era un lloc enorme, amb molta gent gran.
Al centre de la sala, hi havia una taula rodona, amb tot de paperets blancs al voltant i sobre d'ella, al centre de la taula, hi restaven bolígrafs i uns petits llibrets de diferents colors semblants als Passaports, per la forma que tenien.
Al voltant de la taula, hi havien tot de cadires girades cap enfora i a l'altre cantó i davant d'aquestes tot de cadires col·locades mirant cap endins.
Tot de persones grans estaven assegudes a les cadires que miraven enfora.
La Laura, monitora de la residència, ens va explicar un joc, que consistia en agafar els paperets en blanc i escriure-hi el nostre nom i penjar-nos-los per tal de que les persones grans poguessin llegir-nos el nom. Tot seguit els residents van fer el mateix. Jo estava molt molt nerviosa, tenia papallones a l'estómac doncs allò per mi era molt nou i m'imposava.
Els nous ens vam asseure a les cadires que miraven endins i davant d'una persona gran.
El joc consistia en anar parlant amb la persona gran per poder conèixer-nos una miqueta més i cada tres minuts, la Gemma ( professora) o la Laura, tocarien la campaneta i hauríem de canviar-nos al nostre cantó dret i començar a pensar amb la persona gran que hi havia allí asseguda.
A mesura que anava canviant, no sabia què parlar, jo preguntava com es deia, d'on era, de què havia treballat.. vaig fins i tot acabar preguntant per el seu color preferit!
Em vaig trobar amb alguna senyora gran que per poc s'em posa a plorar i o vaig passar molt malament, doncs alguna que altra dona, era molt seca perquè no li agradava que una noia jove li preguntés per la seva vida.
La Donata, la meva companya, va ser la primera amb la que vaig parlar, i de seguida ens vam portar molt bé, es una persona molt distant, i fins i tot imposa, però al final de la xerrada, em va fer un somriure que em va agradar molt, i es va animar molt al saber que m'agradaria molt que m'ensenyés fotografies.
Quan ja havíem acabat el joc i parlat amb tothom, la Laura va dir que tots aquelles persones grans que volguessin participar, tenien que agafar aquella mena de llibreta semblant a un passaport, doncs allí hi podrien escriure coses que ens volguessin comentar la propera vegada que ens trobessim; també ens va comentar que si ja teníem clar amb qui ho volíem fer que ens intercanvièssim les targetes amb el nostre nom i que hi escribíssim quin dia hi aniriem.
al instant em vaig fixar com la Donata em mirava com dient-me " ven conmigo", i m'hi vaig acostar i li ho vaig demanar. Ella va semblar molt entusiasmada i vam quedar que el proper dilluns de 4 a 5. Jo em vaig sentir molt bé.
Ja tinc ganes de que ens tornem a trobar. És una dona molt simpàtica, reservada, però confio en què farem molt bona amistat.