FINALITZACIO: ULTIMS DIES

Bé.. no sabria com expresar com em vaig sentir.. ja s'ha acabat.. l'ultima visita va ser.. com dir-ho.. una perquè era pont i l'altre.. va ser dur... no sabia com dir-li de manera clara i amb tacte que ja s'havia acabat el crèdit, que era l'ultima vegada que hi havia d'anar.. crec que tampoc li vaig saber dir esplícidament.
Recordo que es va quedar amb una cara tot pàlida i seria, tinc present que em va afegir amb un somriure que segur que l'aniria a veure, si no cada setmana, cada quinze dies, al llarg del curs, de l'estiu i de l'any que ve.
No li vaig saber dir que no.
Ella va donar per suposat que hi tornaria a anar.Que malgrat que s'havia acabat el crèdit jo hi seguiria anant.. no se com dir-ho. crec que la trobaré a faltar.
Era la meva confident, aquella persona que veia les coses des de fora, m'obria els ulls i malgrat no ser de la meva familia, al llarg d'aquest temps m' ha fet de àvia. Ha estat la persona que més s'ha aproximat a fer-me de familia, sobretot tenint en compte que estic tan lluny de la meva, m'ha ajudat, m'ha animat, i m'ha obert el seu cor.. per això se'm va fer tant dur dir-li-ho.
Sincerament crec que l'aniré a veure tot sovint mentre estigui a manresa, almenys i deixaré d'anar progressivament, no de cop, no s'ho mereix despres de tot el que ha fet per mi. Opino que no es sols un crèdit del qual se'ns ha de posar nota, sinò que estem tractant amb persones amb sentiments, que ens han obert el seu cor, i seria injust per part nostra fer-los aquest lleig. Quina visió acabarien guardant dels joves? quins avis voldrien tornar a participar en un crèdit com aquest?
Donata... as estat una amiga i confident en moments durs per mi, i jo ho e estat per tu.. gràcies bona amiga per tot l'amor que m'has lliurat en tant poc temps i que m'ha enriquit com a persona. Com tu sempre dius: "Haz lo que Creas, yo confio en ti", potser aquesta ultima frase es la que m'ha donat més forçes per tirar endevant, saber que malgrat que un no s'ho pensi, hi ha gent que confia en tu, per tant as d'anar endevant.
Gràcies per aquesta possibilitat de conèixer gent, per conèixer a la Donata.

Cordialment

Cora

Ultima visita

Vaig anar a veure a la Donata i vam estar parlant sobre la Festa de St Valentí, em va explicar histories que va viure i com celebraven allà, en el seu poble, aquesta celebració que avui en dia considerem tan comercial i que alhora de la veritat es molt antiga... Em va sobtar com vivien ells aquesta celebració i com la vivim nosaltres, que sols pensaem en comprar coses per la nostra parella enlloc de pensar en un sopar romàntic o simplement, quedar amb la teva parella i veure-la.. no seria el regal més bonic?
Em va fer reflexionar-hi llarga estona.. com hem canviat.. com han canviat la percepció de celebracions... l'amor pot tornar-se comercial? es veu que si....

dues ultimes visites

Al llarg d'aquestes ulitmes visites hem estat parlant sobre l'amor i sobre el TDR, com que tenia la presentació vaig aprofitar i li vaig fer l'exposició oral sobre el meu treball de recerca.. ARA AFIRMA SER UNA GRAN ENTESA EN EL CALL JUEU DE GIRONA!
en el tema de l'amor, vam parlar sobre els seus amors d'adolescent i com es tractaven llavors les parelles, com es coneixien.. etc...

han estat dos dies molt entretigunts i ja estic pensant que fare el pròxim dilluns!

cora

Bufff ultima visita

JA ERA HORA!

Quant de temps sense escriure, i la veritat, es que entre malalties de la Donata i meva, això s'ha allargat més del compte i gairebé feia un mes que no la veia!
Dimarts passat vaig anar a veure a la Donata, si que feia temps! vam estar parlant del nadal, i de com havia anat, vaig aconseguir que m'expliqués coses de la seva infància i com vivia ella el nadal quan era jove, però són vivències que ella personalment m'ha demanat que no especifiqui en aquest Blog...
Em va felicitar per lexivicio de ball que vaig realitzar abans de nadal; sols volia afegir que va ser un plaer i que mo vaig passar molt be; i que no ho hauria pogut fer sense el suport moral de les meves companyes de classe; de la meva professora; gemma; i del que em va fer de parella de ball: en lluis; merci a tots vosaltres i als avis que tant em van animar;
tinc moltes ganes de tornar a anar amb la donata; i espero que no ens tornin a influir les malalties fins que acabi aquest curset!

coralï

Visita vuitena i novena

Vuitena visita

vam començar a mirar la película de "el ilusionista", perquè vaig apostar per un segon intent respecte ella.. nose com anirà.. de moment sembla que bé.. veurem en la pròxima visita... quins nervis jejeej!


Novena Visita

El disgust que vaig tenir casi sense precedents! Vaig arribar a la residència, en plena època d'exàmens, i me la trobo estirada al llit descansant com sempre, i quan vaig a entrar, em diu que no vol parlar avui, que no es troba bé i que m'en envagi!.. quin disgust i pèrdua de temps.. estic molt enfadada i decepcionada. llavors ens diuen que es culpa nostra que tinguem un desnivell generacional.. ara no sabria dir qui subestima a qui...

setena visita

Vaig arribar amb el portàtil a la residència i vam acabar de veure la pel·lícula de Los Chicos Del Coro, en acabar la filmació, l'únic que em va exclamar fou que era molt bonica, això em va deixar molt asturada, doncs jo m'esperava algun raonament sobre l'argument o la tesis final, doncs el missatge que envia la filmació es molt profund i bonic, però no va ser així, el missatge es va quedar per el camí, no va entendre ni experimentar tot el flux de sentiments que jo vaig sentir en aquell moment, es normal, doncs cadascú te els seus propis gustos i sentiments i la gent l'expresa d'una manera o altra, però a mi em va frustrar molt, doncs jo em vaig obrir intentant mostrar-li el que m'emocionava i a canvi sols vaig rebre un, m'agrada, està bé.
No vam tenir temps de parlar més, però no tinc clar si tampoc ho hagues fet, em va frustrar molt i em vaig sentir molt decebuda... No sé que fer a la pròxima visita ni si tinc gaires ganes d'anar-hi per la barrera de gel que em vaig trobar... una decepció més al got de la paciència...

cinquena i sisena visita

cinquena visita

vaig pensar que aquell dia m'interesseria investigar els seus gustos, així que li vaig portar el portàtil amb el joc dels Sims ( joc en el qual tu crees la familia que vulguis i la casa i els fas treballar del que tú vols.. ets com un déu).
Em va fascinar com va escollir-se, típicament dels anys 50, i a mi, molt coqueta i recatada, molt diferent de l'actualitat, va voler agafar dos mascotes, un gat, que li posà Miau, i que era tot negre, i un gos, que li posà Fran, també tot negre.
no vam tenir temps de fer la casa, però m'ho vaig passar molt bé veient que tota la roba que posava a la familia Martínez Pelayo, era de color blau, el seu preferit.
Vaig notar molt el canvi generacional en aquell moment

Sisena visita

Després de llegir-me el llibre, Camino de làgrimas, vaig decidir-me a abandonar el projecte de els Sims, i dedicar-me a veure com reaccionava davant de drames de películes com " los chicos del coro", així que ens vam passar tota l'hora veient-la, en la pròxima visita acabarem de veure-la i miraré de que poguem comentar-la després.