Bé.. no sabria com expresar com em vaig sentir.. ja s'ha acabat.. l'ultima visita va ser.. com dir-ho.. una perquè era pont i l'altre.. va ser dur... no sabia com dir-li de manera clara i amb tacte que ja s'havia acabat el crèdit, que era l'ultima vegada que hi havia d'anar.. crec que tampoc li vaig saber dir esplícidament.
Recordo que es va quedar amb una cara tot pàlida i seria, tinc present que em va afegir amb un somriure que segur que l'aniria a veure, si no cada setmana, cada quinze dies, al llarg del curs, de l'estiu i de l'any que ve.
No li vaig saber dir que no.
Ella va donar per suposat que hi tornaria a anar.Que malgrat que s'havia acabat el crèdit jo hi seguiria anant.. no se com dir-ho. crec que la trobaré a faltar.
Era la meva confident, aquella persona que veia les coses des de fora, m'obria els ulls i malgrat no ser de la meva familia, al llarg d'aquest temps m' ha fet de àvia. Ha estat la persona que més s'ha aproximat a fer-me de familia, sobretot tenint en compte que estic tan lluny de la meva, m'ha ajudat, m'ha animat, i m'ha obert el seu cor.. per això se'm va fer tant dur dir-li-ho.
Sincerament crec que l'aniré a veure tot sovint mentre estigui a manresa, almenys i deixaré d'anar progressivament, no de cop, no s'ho mereix despres de tot el que ha fet per mi. Opino que no es sols un crèdit del qual se'ns ha de posar nota, sinò que estem tractant amb persones amb sentiments, que ens han obert el seu cor, i seria injust per part nostra fer-los aquest lleig. Quina visió acabarien guardant dels joves? quins avis voldrien tornar a participar en un crèdit com aquest?
Donata... as estat una amiga i confident en moments durs per mi, i jo ho e estat per tu.. gràcies bona amiga per tot l'amor que m'has lliurat en tant poc temps i que m'ha enriquit com a persona. Com tu sempre dius: "Haz lo que Creas, yo confio en ti", potser aquesta ultima frase es la que m'ha donat més forçes per tirar endevant, saber que malgrat que un no s'ho pensi, hi ha gent que confia en tu, per tant as d'anar endevant.
Gràcies per aquesta possibilitat de conèixer gent, per conèixer a la Donata.
Cordialment
Cora
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Un comiat molt bonic. Estic contenta de que hagis entés el missatge del crèdit. Exacte, no és tant sols per una nota d'un crèdit facilón...és més que això, crear un enllaç amb algú i deixar que el camí que es fa junts tingui algun sentit per totes dues bandes. Ella ha après de tu, i tu d'ella, i els problemes, peripècies,sentiments i paraules queden per sempre. Tot té un sentit a la vida, les coincidències, existeixen, o les sincronies, com vulguis dir-los-hi...Espero que hagis après molt i que en guardis un bon record. Gràcies Cora.
Publica un comentari a l'entrada