TERCERA I QUARTA VISITA

TERCERA

Sento molt no haver pogut escriure abans, però estic negre amb aquest ordinador i el seu internet.. jejeje
Vaig arrivar a la residència amb el propòsit de fer les obres acordades, i li vaig portat un llibre de Juan Ramón Jimènez ja que no vaig rebre de mans de la Laura la llista, crec que la Donata s'en va oblidar.
Així que vaig pujar a la seva habitació. un cop allà vam començar llegint alguna que altra poesia de JR Jimènez, però res, absolutament res li refrescava la memòria de la seva infantesa.
Així que vaig agafar l'iniciativa i em vaig decidir a llegir el meu autor preferit, Bécquer, que per casualitat m'havia caigut el seu llibre dins de la bossa.
Vam estar llarga estona llegint poesies d'ell fins que, vaig decidir a llegir una de les seves llegendes, " El monte de las almas" es diu.
Vam estar llarga estona llegint fins que, en acabar, li vaig preguntar si es recordava ella d'alguna història que hi hagués hagut en el seu poble, ja fos de por o de riure. Em va contestar que no s'en enrecordava.
Li vaig explicar diferentes llegendes de Girona, però ella no en reconeixia cap ni tan sols n'havia sentit a parlar de famoses com la del Compte Arnau.
Trista i decepcionada vaig marxar a l'hora prevista, amb una buidor a dins, no hi ha res pitjor que veure com algu s'oblida de coses tan fantàstiques, per mi va ser una espècie de Xoc, doncs no tenia cap mena de tema que utilitzar ni tan sols sabia què plantejar per la propera visita...

QUARTA VISITA

Vaig arribar puntual a la residència i vaig pujar cap a la seva habitació
La vaig trobar ajaguda a una cadira amb la mirada perduda i em va explicar que aquell mateix dia se li havia mort una amiga que s'asseia amb ella al menjador una tal DOLORES.
Vaig intentar desviar el tema perquè veia que li afectava i li vaig preguntar com li havia anat la setmana, em va dir que li feia molt mal la esquena i va sorgir el tema sobre l'enfermetat. Em va dir que ella mai , de jove, s'havia posat malalta. Parlant, parlant, vam anar a la seva habitació i em va ensenyar fotos sobre la seva filla, la seva mare, els seus germans, el seu marit.. en el seu to de veu, vaig notar com si fos la primera vegada que les hi explicava algú de fora, però no em vaig atrevir a trencar la màgia del moment.
Llavors i per la meva admiració em va regalar 4 madalenes, ella em va dir que els hi portaven cada dia i que les acceptés i si no li arribo a dir que prou m'en donava tota la bossa!!
Vaig sortir molt contenta de la visita. Malgrat que m'havia repetit cinc vegades o més que estava trista per lo de la seva amiga, crec que va ser molt agradable, fins i tot em va acompanyar cap a l'ascensor!
Un dia complet que va treurem el regust amarg de l'ultima visita.