setena visita

Vaig arribar amb el portàtil a la residència i vam acabar de veure la pel·lícula de Los Chicos Del Coro, en acabar la filmació, l'únic que em va exclamar fou que era molt bonica, això em va deixar molt asturada, doncs jo m'esperava algun raonament sobre l'argument o la tesis final, doncs el missatge que envia la filmació es molt profund i bonic, però no va ser així, el missatge es va quedar per el camí, no va entendre ni experimentar tot el flux de sentiments que jo vaig sentir en aquell moment, es normal, doncs cadascú te els seus propis gustos i sentiments i la gent l'expresa d'una manera o altra, però a mi em va frustrar molt, doncs jo em vaig obrir intentant mostrar-li el que m'emocionava i a canvi sols vaig rebre un, m'agrada, està bé.
No vam tenir temps de parlar més, però no tinc clar si tampoc ho hagues fet, em va frustrar molt i em vaig sentir molt decebuda... No sé que fer a la pròxima visita ni si tinc gaires ganes d'anar-hi per la barrera de gel que em vaig trobar... una decepció més al got de la paciència...